La quadra d'Estrac

Dit ràpid, aquest nom sembla poca cosa, perquè avui en dia, quan algú pensa en una quadra, es creu que és el lloc on es guarden els cavalls, però a l’Edat Mitjana, al segle XIII, era una altra cosa ben diferent.

QUADRA era el nom que rebia un territori amb jurisdicció especial i pròpia situat dins les possessions d’un senyor feudal o dins d’una demarcació reial. L’amo o senyor de la Quadra no estava sotmès a cap altre superior per raó de la propietat. Pràcticament, no pagava impostos i l’únic compromís que mantenia amb el senyor o el rei era el d’obediència en qüestions generals i el de defensar-lo en cas de guerra. Si fos en l’actualitat diríem que una quadra era un territori autònom, quasi independent. De fet, en aquella època es deia que qui tenia un alou, no tenia més senyor que Déu i el rei.

En el cas de Caldes, fou així des de la seva fundació el 9 de juliol de 1219 quan el senyor feudal de Mata (Mataró), Guillem de Castellvell, amo del territori comprès entre les rieres de Caldes i Argentona, separà el tros de terra del turó d’Estrac que ara diem de Caldes (Dalt de Caldes) i el cedí al banquer barceloní PERE GRONY perquè pogués construir un ASIL o petita CASA de CURACIÓ, a prop de la font d’aigua termal que hi havia a tocar la riera.

Castellvell donà a GRONY tot el poder i autoritat. Per això era un alou o QUADRA. Va ser l’únic en tot el Maresme. La resta depenia del seu senyor corresponent. I es va dir d’ESTRAC i no de CALDES perquè en aquells temps tothom tenia clar que el lloc era l’Estrac i les caldes, només eren les aigües calentes (termals) que hi fluïen.

GRONY fou el primer aloer. Va construir l’asil, molt petit i senzill, i una capella. Hi vivia poca gent a part dels tres o quatre servidors de l’asil, barcelonins com Grony. Després el lloc quedà pràcticament desert i quan a principis del segle XIV comença el nou poblament, l’autoritat va recaure sobre el rector de l’Església que des del 1300 vivia a Llavaneres, fins que el 1379 ja es va instal·lar a Caldes, perquè havia crescut el nombre de vilatans. Després, l’any 1396 el rector es vengué els drets a la ciutat de Barcelona i el poble passà a ser un dels seus carrers fora muralles durant més de tres-cents anys (fins a 1714).

Abans però, mentre la QUADRA fou tal, hi hagué temps perquè els REIS catalans vinguessin expressament a prendre les aigües termals, però això ja és una altra història.

(Bibliografia: J.SALARICH "Apuntes para la historia de Caldas de Estrach" (1882); F.CARRERAS i CANDI “Caldetas o l’antiga quadra d’Estrac” (1893); JOSEP Mª PONS i GURI “Jurisdiccions compartides a la Catalunya Baix-Medieval” (1984). També, ALBERT BATLLE “Caldes d’Estrac-Caldetes, un vell plet” (1984) i més autors moderns).

(Imatge: Dalt de Caldes antic -FdC)

(article publicat a la Revista Gent Gran de Caldes - març 2022)