Jaume II, Alfons III i la reina Maria de Lusignan van fer estades a Caldes
Malgrat la poca gent que hi vivia, a principis del segle XIV, la quadra d’Estrac va viure alguns episodis destacats relacionats amb l’aigua termal, especialment quan la pandèmia de la pesta negra i altres malalties similars, es van senyorejar del panorama català.
Els més destacats corresponen a les periòdiques estades de reis catalans que, juntament amb la seva cort, de tant en tant sojornaven a Caldes per a prendre les aigües, seguint les prescripcions dels seus metges, ja fos per curar alguna malaltia o senzillament com a prevenció del contagi de la pesta.
Els reis, però, no van venir de qualsevol manera. Abans es van fer construir una casa, a mig camí de la font termal i separada del petit nucli urbà de Dalt de Caldes. Hi tenien servidors permanents que procuraven que tot estigués a punt per a quan el rei decidís allotjar-s’hi. De seguida fou batejada pels vilatans com a CASA DEL REI.
No hi ha cap prova que certifiqui la ubicació exacta de la casa, com tampoc n’hi cap que la situï a l’actual carrer de Baixada de l’Església 5, per molt que la conservació dels seus dos finestrals gòtics a la façana, hagi inclinat algú a pensar-ho. No sembla que la casa reial fos molt sumptuosa perquè no s’ha trobat cap rastre documental que la descrigui, com segur correspondria si ho fos.
Cal, doncs, suposar-li una certa senzillesa, no renyida amb el condicionament especial que segur requerien els seus estadants, la comitiva reial, sinó tota, si la dels seus membres principals. La resta, cavallers, soldats, servents i tot l’aparador necessari, si és que efectivament vingueren a Caldes, s’haurien quedat als afores, en campaments provisionals, dimensionats a l’efecte, tal com era habitual a l’època.
Jaume II (1267-1327) va ser el primer rei a allotjar-s’hi a l’estiu de 1312, en dues tongades. La primera, del 20 al 24 d’agost i la segona, del 12 al 14 de setembre. No hi ha massa detalls sobre la seva activitat durant aquests dies, però cal pensar que no diferiria gaire de la seva habitual, amb l’afegit, això sí, dels banys i uncions amb l’aigua termal. Si més no, això és el que es desprèn dels decrets que va signar a Caldes.[1].
Un, el 20 d’agost, dirigit al justícia d’Aragó, Jiménez de Salanova. Tres, durant els dies 21, 22 i 23 enviats al tresorer de la cancelleria, Pere Marc, referint assumptes financers, i un altre, signat el 24 d’agost, adreçat al seu escrivà major i guarda segell reial Bernat d’Averso. Després, a la segona visita, del 12 al 14 de setembre, en va signar un el mateix dia 12, pel procurador del regne de València, Bernat de Cruylles, i un altre, el dia 14, dirigit, ni més ni menys que al rei de Castella, Fernando IX i a la seva esposa Constança de Portugal [2]
Després d’aquestes visites, no hi ha constància documental que acrediti que el rei tornés, però tampoc es pot descartar que ho fes, de manera fugaç, per a seguir gaudint de les aigües, ja que a finals de 1318 es contagià de paludisme, amb episodis de febre alta i enllitament que van fer témer per la seva vida. No obstant, mesos després, va millorar força i se’n va sortir, fins al punt que va regnar pràcticament deu anys més, tal vegada gràcies a les virtuts de l’aigua caldenca.
Òbviament, no està provat que fos així, però hi ha una data que permet suposar-s’ho, si més no als ulls del monarca. La de què Jaume II, en agraïment pels serveis prestats per la gent de Caldes i en especial pel seu rector, Bartomeu Bragat, el 18 d’agost de 1319 va fer donació d’una capa de cor per l’altar de la Verge Maria de l’església, segons consta a la relació d’entrades i sortides d’objectes artístics de la Cambra Reial [3]
Com era obligat en aquella època, la reina abans de fer cas dels metges, primer va sol·licitar el permís reial, que se li va concedir en forma de Decret del 29 de març de 1319:
“A la distingida Na Maria, per gràcia de Déu, Reina d’Aragó, caríssima muller nostra, Jaume, per la mateixa gràcia de Déu, Rei d’Aragó, salut i estimació sincera. Rebuda vostra carta per la qual ens informeu que per la vostra salut desitgeu anar als banys de Caldes, us contestem que ens plau que des que us assabentàreu pel consell dels terapèutics que els tals banys us serien útils, hi accedim. I feu qualsevol altra cosa útil a la vostra salut. A Barcelona a IV calendes d’abril (març) de l’any del senyor 1319” [5].
No hi ha cap testimoni que certifiqui l’estada, però, un cop concedit el permís marital, cal suposar-la. Després, l’agreujament de la malaltia va provocar que la reina no pogués desplaçar-se a Caldes i s’acordés portar-li directament l’aigua al Palau Reial de Barcelona.
Per fer-ho possible, es va encarregar al mestre de cases Pere Muntanyola, la construcció d’una sala de banys on poder prendre les aigües. El constructor també va intervenir en tapar les goteres “en lo terrat sobre la cambra de la senyora, ja que’s plovia”, i en reformar la cuina i un safareig. Malauradament, la cura no va servir de gaire, i la reina va morir el 10 de setembre de 1322.[6]
Van haver de passar uns quants anys fins que un altre rei català, Alfons III el Benigne (1299-1336), tornés a visitar Caldes i els seus banys termals. Va ser el 1335, un any abans de la seva mort, realitzant diverses estades al febrer, a l’abril i al juny. La raó inicial va ser la prescripció mèdica per haver contret una malura al peu en el decurs d’un dels seus viatges a València i cal suposar que novament va fer ús de la “Casa del Rei” caldenca.
El 19 de juny ja sojornava a Caldes perquè va emetre un document que porta aquesta localització. El 21 de juny, dictà noves resolucions des de Barcelona, però el 26 de juny van tornar a ser redactades i signades a Caldes d’Estrac. Després ja totes les següents les va emetre des de Barcelona, fins a la seva mort, el 24 de gener de 1336 [7.
Imatges: Jaume II, el Just; sepulcre Maria Lusignan (catedral Barcelona): Alfons III, el Benigne.
[1] El rei Jaume II acostumava a viatjar pels seus dominis, allotjant-se ara aquí, ara allà. Naturalment, no anava sol, tot un seguit de nobles, metges, funcionaris i criats l’acompanyava, ocasionant seriosos problemes al lloc que escollia per a passar-hi la nit. Normalment, l’arribada de la cort reial s’anunciava amb temps suficient per a preparar estança i menjuc adequat. Dos eren els motius que expliquen tan inusitada mobilitat: el desig de conèixer de prop els seus súbdits i la por a contraure la pesta (E.Martínez Ferrando (1956) “Biografia de Jaume II, rei de la corona d’Aragó”.
[2] Juan Manuel del Estal (2009) a “Itinerario de Jaime II de Aragón 1291-1327” (Diputació Zaragoza, 2009) recull tots els viatges del rei i cita els decrets signats a Caldes. (Nota de l’autor: El del 22 d’agost, adreçat a Pere Marc es el que es va divulgar per primera vegada a l’Apèndix F (pag 171) d’A.Batlle (1984) “Caldes d’Estrac-Caldetes, un vell plet”, després d’haver-lo localitzat i transcrit directament de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (registre 251, foli 60).
[3] “.. Ecclesie Sancte Marie Balneorum Calidarum d’Estarach, prope mare, unam cap amb de coro de purpra, cum signis aquilarum et avium, forratam de panno croceo ..”. segons reprodueixen Martínez Ferrando i Joaquim Graupera en els seus respectius treballs, ja citats.
[4] Maria de Lusignan, “la davallada”, coneguda també com Maria de Xipre, es casà amb Jaume II, primer, a l’estiu de 1315, per poders a Nicòsia (Xipre) i després, el 15 de desembre, a la catedral de Girona. La relació
[5] A l’apèndix G, pg.172, de A.Batlle (1984) “Caldes d’Estrac-Caldetes ...” es reprodueix el Decret original, en llatí, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (registre 245, foli 108) i la seva traducció.
[6] Dades obtingudes d’ E.Martínez Ferrando (1956) “Biografia de Jaume II, rei de la corona d’Aragó”, A.Batlle (1984) “Caldes d’Estrac-Caldetes ...” i també de Joaquim Graupera (2009) “Prendre les aigües en època medieval, les visites reials a Caldes d’Estrac” que, igualment com fan els anteriors, cita fonts de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Registre de la Cancelleria Reial, 245, 246 i 280..
[7] Extret del treball de Joaquim Graupera “Prendre les aigües en època medieval, les visites reials a Caldes d’Estrac (Mataró, 2009) ja citat anteriorment.
