1394.- Rei JOAN I : Decret de preservació de la font termal i casa del Rei

 (Arxiu de la Corona d’Aragó, reg.1927, fol 180 v)

(Text publicat per 1ª vegada, transcrit de l’original per Mn.Joan Matamala, a ALBERT BATLLE "Caldes d'Estrac-Caldetes ..." (1985), i després citat (o no), per molts historiadors i investigadors. És important, perquè és l'únic del segle XIV que dona fe de la font termal i de la Casa del Rei, tot fent una bona descripció del lloc i de les seves condicions de vida - S'ha respectat el català original -)

  “...En Johan ets. Als amats e feels, lo Governador de Cathalunya, los veguers de Barcelona e de Vallès e de Gerona e a tots sengles officials nostres e o lurs lochtinents presents e esdevenidors als quals les presents pervendran e les coses deius escrites se pertanguen, salut e dilecció.

Be creem que no ignorats com sia cosa molt notòria, que per virtut e gracia divinal l.aygua de la font que ix dins los murs dels banys apellats de Caules de Starach del bisbat de Barchinona, muda, sana e restitueix a plena sanitat moltes persones ytropiges e passionades de dolors, llangors e altres diverses malalties frequentants de banyar.se en la dita aygua, per la qual rao nostres predecessors de gloriosa memòria havents gran afeccio al be que a la cosa publica pervenia per virtut de la dita aygua, feherent construir vora de la dita font o aljup on ix la dita aigua, una casa apellada vuy cambra del Rey  on ells e lurs successors en cas de necessitat o en altra manera poguessin estar o habitar, la qual vuy, per concessió nostre, te e posseeix lo feel scriva nostre, en Berenguer Carrera. 

Per acó, los nobles na Guilleuma de Castellví e en Guillem de Muncada, fill seu, moguts per la dita raó, construiren aquí un espital ab sa capella sots invocació de Madona Santa Maria, on los pobres de Jesucrits poguessen habitar. Mes avant, foren per diverses altres persones e sin en aquell lloch mateix construïts molts e diverses altres hedificis per raó de dits banys.

E jassia la dita aygua axi virtuosa no hagués acostumat en temps passat així com no devia ne deu servir ne esser emprada sino a banyar e mundar los dits malalts e per tal deia esser preservada de tota infeccio immundícia e sutzura e conservada en gran nedea e puritat, emperò, segons que per relació de persones dignes de fer havem entès: en Bernat e Pere Simon, Pere Batés, çabater, Pere Milans, Pasqual e Guillem Milans e llurs mullers e fills e altres poblats, en lo dit loch, e moltes altres persones vivents, stants o declinants en los dits banys, pretenents maliciosament e indiscreta la dita aygua e hedificis esser comuns a tots actes e servituds, e ameren públicament canen, oli, buyden e laven ventres e budelys de porchs, de moltons, cabrits, anyells e d.altres animals; remullen e laven bugades e altres draps e coses sutzes, dins la dita font o aljup on ix la dita aygua. 

E les dites persones passionades son acostumades de banyar.se de que s.segueix que los ignorants de dites sutzures se banyen en la dita aygua corrupta e ensutzida, així com deurien cobrar garió e sanitat de llurs malalties, aquells les multipliquen.

E noresmenys los damunt anomenats e avistats, mal a mals de les cambres de dit espital e altres hedificis damunt dits, fan com si eren llurs pròpies botigues en les qual tenen roudor e exarcies de pescar de que ve gran pudor e corrupció als dits malats o passionats. 

Així mateix, hi tenen palla en gran quantitat de que gran partida de les cases on sta lo dit roudor son enderrocades e en la palla se ha pres foch e per consegüent, les dites cases son cremades, part açó les portes de dits hedificis han arrancats forrollats, baldes, golfos e altres tancadures, les quals coses totes ab si han portades furtivament en gran menyspreu de nostra senyora e dampnatge manifest de la cosa pública com los dits hedificis, estances així deruits e cremats, los malalts vinents als dits banys no poden habitar en aquells segons que en temps passat podien e havien acostumat, perquè com Nos, qui nomenys que.ls dits nostres predecessors havem singular afecció a la virtut de la dita aygua.

Hajam e no sens rao fort per greus, les dites coses, volem, i per consegüent, degudament provehirs, maiorment per indempnitat de la dita cosa pública, a Vos i a cascú de vosaltres, segobs que a vostres oficis se pertanyen, dehim e manam expressament e de certs sciencis sots encorriment de la nostra ira i indignació e pena de mil florins d.or d.Aragó, a nostres confrens aplicadors que, rebuda primerament breu e sumaria informació de les dites coses, forets e destrengats tots aquells per fer o a culpa dels cuals, trobarets per la dita informació, que les dites cases e hedificis sien estat cremats o enderrocats, a obrar e tornar de nou les dites cases e hedificis a lurs pròpies messions e despeses en tal manera que.ls malalts e altres vivents se banyar hi pusquen estar en habitar així com d.abans, faents per aquesta rao execucions e compulsions degudes e speegades contra ells i lurs bens, totes malicies e excepcions frívoles apart posades.

Noresmenys, ab crides públiques en los lochs de que us serà vist faedor manets e inhibistats , així com Nos, ab la present,  manan e inhibim, aix als damunt anomenats e a cascun d.ells com qualsevols altres que d.aquiavant en la dita aygua, no ameren, ni amenar facen canem, ne li ne les coses damunt expressades o altres sutzures laven, ne altres immundicies facen, dins los murs dels dits banys, ne en aquells laven bugades, ne altres draps, ne encara palla, roudor, exarcies de pescar o altres coses, lurs meten e tinguin d.aqui avant, contra forma antigament acostumada dins los dits murs, si doncs no son lits e altres coses notòriament necessàries a us e servitud de aquells qui en los dits banys se banyaren, sota pena de perdre lo puny dret, la qual pena volem que per vosaltres sia executada sens remissió alguna contra aquells qui e aytates vegades com apres feta la dita crida contrafaran. 

Dat en Barchinona, XI dies de juliol de l.any de la nativitat del nostre Senyor mil trescents noranta quatre ... “ 

(Imatge: Rei Joan I (1387-1396, mort assassinat)