1.1.24

Segona ampliació de terme. Ho decideixen els veïns de Caldetes (1853)

L’any 1853, el veïnat de Caldetes d'Arenys (Camí Ral, Sant Josep, Sant Pere i Santa Teresa) va votar deixar de ser d’Arenys per ser de Caldes

Corrien els primer dies de setembre de 1853. Feia dos anys que l’Ajuntament de Caldes havia demanat al Governador Civil de la província de Barcelona que intervingués per solucionar els problemes que, segons deia la carta que li van escriure, s’ocasionava a la banda de llevant de la Riera, llavors jurisdicció d’Arenys de Mar, perquè sovint s’hi desembarcava objectes i pesca de “contrabando” sense cap control i això ocasionava perjudici als de l’altre costat de la riera i a més, podia comportar que es propagués la pesta negra que per aquelles dates campava per Catalunya.

L’alcalde pedani del barri – Josep Subirà – acompanyat de l’agutzil i el secretari de l’ajuntament d’Arenys, per ordre del Governador, va passar casa per casa per preguntar als qui vivien si volien quedar-se a Arenys o si volien passar-se a Caldes. 

El resultat va ser aclaparador. 26 van votar per Caldes, 8 per Arenys i 4 van dir que els era igual. Al cap de poques setmanes, l’Ajuntament d’Arenys va acceptar la segregació. A l’abril de 1853 el Governador Civil la va ordenar i el 24 d’abril, alcaldes i regidors dels dos pobles van col·locar els mollons i fites que marcaven els nous límits territorials.

Tota la zona dels actuals carrers Santa Teresa, (fins el mar -llavors no hi havia passeig), Sant Pere, Sant Josep i Camí Ral que encara no tenien el traçat actual, van passar a ser de Caldes. 

Va ser doncs un dels primers referèndums de la història moderna i un cas molt rar, perquè en aquella època, no era massa habitual consultar l’opinió de la gent a l’hora de prendre decisions.

 Resultat i votacions 

(copiat de l’acta oficial de l’Ajuntament d’Arenys)

Señores que han dicho que querían quedarse en el barrio siendo como es, de la jurisdicción de AREÑS de MAR, como actualmente se halla. Son 8: BONAVENTURA CASAS, Dña. FRANCISCA JOSEPH SUBIRÁ; SALVADOR IBERN, NICOLÁS PIÑO, JOSÉ SUBIRÁ, JOAQUIN BARÓ, FERNANDO BARÓ y Dña. ANTONIA CARDLES.

Señores que han manifestado si sea agregado el barrio a CALDES DESTRACH. Son 26. Dña. JOSEFA LLUSIÁ, ANTONI ARGIMON, FRANCISCO PUIGDOLLÉS, JUAN PIGRAU, JOSÉ SOLÁ CLAUSELL, BUENAVENTURA FONRRODONA, RAMÓN SOLÁ (pescador), MIGUEL VILÁ, JUAN ARGIMON, FRANCISCO BLABELL, PEDRO FONRRODONA, MARIANO BOATELL, JUAN BAUTISTA FONRRODONA, Dña. PAULA SENIT (viuda), Dña. JUSTINA MAURELL (viuda), Dña. FRANCISCA CARRUS (viuda), Dña. RAIMUNDA TIÓ (viuda), Dña. TERESA SUBIRÁ (viuda), SALVADOR JANER, JOSÉ PAULS, JOSÉ GRAU, JUAN BAUTISTA MORA, PEDRO CASTELLÁ, ANTONIO GRAU, BUENAVENTURA DALMAU y BUENAVENTURA MAJÓ.

Señores que se han manifestado indiferentes, Son 4, PABLO CASACUBERTA, RAFAEL PIGRAU, Dña. FRANCISCA CASAS y BUENAVENTURA BATLLE.

Señores ausentes del barrio. Son 7: MANUEL RIERA (Mataró), ANTONIO PERA (Barcelona), BUENAVENTURA SUBIRÁ (Aljeciras), ANTONIO VIDAL (París), JACINTO ESTER (Mataró), JOSE FONRRODONA (Barcelona) y JOSÉ PUJOL (América).

(FONT.- Elaboració pròpia a partir de les dades i documents que es conserven a l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. Publicat a Albert Batlle "Caldes d'Estrac- Caldetes..." (1985)).

(Imatges.- St.Josep (1) i St.Pere (2). Poden no ser de l'any 1853)

(Article publicat a la Revista de la Gent Gran de Caldes -desembre 2021)