Vil·les, vies, camins, ceràmiques i restes trobades i ... l’aigua termal, semblarien així, d’entrada, elements suficients per a suposar que, durant els vuit segles de romanització històrica, hi va haver activitat humana i potser algun assentament a Caldes o a la rodalia més immediata.
El cert però, és que més enllà de la superposició de la cultura romana al poblat ibèric de la Torre dels Encantats abans de la seva definitiva desaparició, malauradament no hi ha cap altre indici material o documental que permeti certificar dita presència. Cap vil·la, cap assentament. Res. Només alguna troballa isolada que com a molt podrien indicar presència esporàdica, però no poblament estable. De fet, ni tan sols hi ha constància que es conegués la font d’aigua termal, ni la seva suposada explotació terapèutica, per molt que la denominació posterior del poble “Callles-Caldes” ho hagi fet pensar i escriure, a no pocs investigadors.
La majoria, quan s’hi refereixen, argumenten la manca de proves per a justificar la seva indefinició. Això no impedeix que alguns es manifestin, com Carreras i Candi que afirma que al segle XIII, quan es va construir un establiment de banys termals, es malmenà l’anterior edificació romana. També, Marta Prevostí esbossa aquesta opció, però en general, quasi tots els altres autors, la citen sempre només com una suposició.
L’investigador mataroní Marià Ribas afirma en els seus treballs que a la vora de l’estació del tren de Caldes, en un marge alt (potser “escales del fondo”), al 1931, hi havia un forn circular d’uns 3 metres de gruix amb ceràmica romana al seu voltant. Salarich també explica que els membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, a l’estiu de 1881, trobaren restes de ceràmica i d’objectes que semblaven de procedència romana al peu de la Torre dels Encantats, i que de seguida van dictaminar que podrien pertànyer a una rica hisenda romana, quan, en realitat, les restes eren d’origen ibèric.
L’arenyenc Josep Mª Pons i Guri, cap 1.930, també trobà peces de ceràmica, àmfores, un gollet d’ampolla de vidre, un fons de vas també de vidre, una moneda de coure i unes pipes de color terrós dels fumadors de l’època. Data les troballes al principi de la dominació romana donant a entendre però, que no eren pròpies del poblat [1]
Per tant, i a l’espera que noves investigacions ho desmenteixin, tot indica que no es pot descartar que entorn del Caldes actual, hi hagués activitat humana i potser algun tipus de poblament, però la manca d’evidències materials i/o documentals que ho confirmin, només permeten esmentar-ho com a hipòtesi, no com a realitat.
El que si es pot afirmar amb rotunditat, mentre noves troballes no ho desmenteixin, és que ni el poblat ibèric, després romanitzat, ni cap altre possible assentament romà, es poden considerar com a precursors del poble actual. Si hi foren, van tenir vida (i mort) pròpia. Res a veure amb Caldes.
[1] Dades extretes de: CARRERAS CANDI “Caldetes o l’antiga quadra d’Estrac” (1883); MARTA PREVOSTÍ “Cronologia i poblament de l’àrea rural d’Iluro" (1966) i M.RIBAS “El poblament d’Iluro" (1952). També de J.SALARICH “Apuntes para la història ...” pag-32-33 (1893) i de PONS i GURI ·Notes per a l’arqueologia del Maresme” (1938) i la separata del “Boletin de la Biblioteca Balaguer de títol “Sobre unes pipes romanas” (1954).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada