Generalment s’ha considerat com a data inicial de la dominació romana la del desembarcament a Empúries de les tropes del general Escipió (-218), si bé és probable que en l'àmbit comercia, el contacte fos anterior, especialment després de la decisiva victòria a la batalla de Zama (-205) davant els cartaginesos i els seus aliats.
Després de la conquesta, el període nomenat “Pax Romana” facilità el progrés econòmic i social i, alhora, la consolidació de les estructures de l’imperi. No va ser només una ocupació militar i política, sinó un procés evolutiu de la població autòctona que en poc més de quatre o cinc generacions, va donar pas al mestissatge amb la cultura romana, el seu dret, religió i costums i, molt important, la incorporació del territori català als seus circuits comercials com a productor de primeres matèries, especialment minerals i agrícoles. També, les llengües antigues, foren gradualment substituïdes pel llatí provincial que seria després, el bressol del català actual.
El territori català, aviat va quedar cobert per una xarxa urbana molt complerta, de manera que no hi havia cap zona que no tingués una ciutat a menys de quaranta quilòmetres (una jornada de camí). Pel que fa el Maresme, en van sobresortir tres: Blanda (Blanes), Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Alhora, consten identificades més d’un centenar de vil·les, repartides per tota la comarca i no totes coetànies.
En general, eren petites, quasi totes sense elements decoratius espectaculars, com ara mosaics, estàtues o marbres. Totes eren sòlides, suficients i contenien, com a elements indispensables, les habitacions dels colons, nomenades “cellae”, els estables per a guardar el bestiar i els magatzems on apilar allò que es segava i recollia. Quasi totes han desaparegut, però les restes trobades, han permès esbrinar com era la vida d’aquells temps [1].
Bastants autors han intentat precisar el seu traçat, i tots el col·loquen, més o menys, seguint el de l’actual “Camí del Mig”, que discorre per l’interior, però paral·lel a la costa. Hi ha molts indicis arqueològics que ho marquen, principalment restes i petits trams de calçada, però els més determinants són els tres MIL·LIARIS descoberts. Un, a la zona muntanyenca entre Arenys de Munt i Caldes, trobat l’any 1599, que no es conserva, i uns altres dos, que es guarden als respectius museus, a Vilassar de Mar el 1954 i a Premià de Mar, el 2012.[3]
Sobre el que podria ser MIL·LIARI de CALDES, els historiadors no es posen d’acord sobre el seu emplaçament original exacte, ja que l’acta notarial on consta el seu descobriment, redactada l’11 de novembre de 1599, pel notari de Mataró, Gabriel Morera, no el precisa bé. Es va aixecar a instàncies de Mn. Bernat Buscatell, rector de la parròquia de Caldes (1596-1616) perquè suposava que era una antiga pedra termenera de les seves terres.
Evidentment, el de la VIA AGUSTA no era l’únic itinerari. N'hi havia d'altres que potser ja existien abans i ara els romans les aprofitaven, com la VIA SÈRGIA, que començava a Vilassar de Mar i després de travessar la Via Augusta, pujava cap a les vil·les d’Argentona seguint el curs de la seva riera, per comunicar després amb el Vallès per la collada de Parpers, fins arribar a Vic (Ausa) passant abans per Caldes de Malavella (Aqua Calidae), ciutat on es fabricaven àmfores que en bona part s’enviaven a Roma per via marítima des de la platja de Mataró.
Altres rutes prou transitades, foren la del CAMÍ de COLLSACREU, que comunicava Vallès i Maresme, des d’Arenys fins a l’altre ramal de la Via Augusta; la del CAMÍ de VALLROMANES que enllaçava la costa de l’actual Masnou amb Granollers (Semproniana) i la VIA D’AGELL a l’entorn mataroní més proper. No obstant, potser el més freqüentat va ser el que segles després es va conèixer com a CAMÍ DELS CONTRABANDISTES que recorria la comarca des de la Serra de Marina, passant per Sant Mateu, Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt, Sant Pere de Rius i Sant Genis de Palafolls fins a connectar amb la Via Augusta després de travessar el riu Tordera (antic Tarnum) [4].
Cal destacar el fet que alguns d’aquests camins disposaven al llarg del seu traçat de punts fixos de vigilància. Són els coneguts com a “castella”, sovint fortificats, que controlaven el trànsit i, de passada, el territori del seu entorn. Al Maresme, sembla que n’hi havia uns quants, com els de la Torrassa del Moro a Llinars, el castrum de Moré a Sant Pol de Mar i la Torre de Mata a Mataró que, com és sabut, han donat lloc a diversos nuclis poblacionals moderns.
(Imatges: 1: Via Augusta, Montoro (Còrdoba) / 2: Rèplica mil·liari Via Clàudia Augusta Unterdiessen (Alemanya).
[1] Segons MARTA PREVOSTÍ (1966) “Cronologia i poblament de l’àrea rural d’Iluro” (1966), entre el riu Besós i la riera de Caldes, s’havien efectuat 352 descobriments de restes romanes, de les quals 69 eren vil·les, 195 ho podien ser i 30 eren necròpolis. Torre Llauder i Can Rafart a Mataró, Can Sans a Llavaneres, Can Fassina a Arenys de Mar, Can Santromà a Tiana i Can Cabanyes a Argentona, entre moltes d’altres. A la majoria s’hi ha trobat útils propis de l’agricultura com premses, trulls, molins, moles; eines tallants per a la sega com la falç, falcó, podalls ganivets i també estris necessaris per a l’explotació de la terra, com carros, arades, tridents, pics i càvecs. Tots fàcilment identificables perquè tenen les formes que perduren actualment (MARIÀ RIBAS “Els orígens de Mataró” (1964).
[2] Quan es construí, s’anomenà Via Hercúlea, però a partir de la seva restauració en temps de l’emperador August, fou coneguda com a Via Augusta. Naixia, com totes les vies, al Fòrum de Roma, travessava Itàlia i el Alps, i tocava Arlès, Narbona i Perpinyà abans de franquejar el Pirineu pel coll de Pertús. Arribava a Girona i a la Tordera es bifurcava: una branca passava pel Vallès fins el Llobregat, i l’altra anava pel Maresme, tocant Mataró, Badalona i Barcelona, fins Martorell. Allí s’ajuntaven per seguir cap a Vilafranca, Tarragona (per sota l’arc de Barà), Tortosa, València, Cartagena, Lorca i Granada fins arribar al seu destí: Cadis.
[3] Els mil·liaris o pedres mil·liars, eren les fites que assenyalaven les carreteres. Portaven gravat el nom de l’emperador que l’havia manat construir, la distància des de l’inici de la via i la que els separava de les ciutats més properes. Col·locats cada mil passes (mille pasos), marcaven un recorregut equivalent a uns 1.481 metres actuals. En el cas del Maresme, als ja coneguts de Caldes i Vilassar de Mar (Can Vilalta, 1954), fa poc s’hi ha afegit el descobert l’any 2012, a Can Farrerons de Premià de Mar.
[4] Aquest CAMÍ fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, també pels qui volien apropiar-se del que no era seu i, sobretot, pels qui traficaven amb gèneres prohibits, d’aquí la seva denominació. Abans, també el van utilitzar les tropes de Carlemany quan avançaven cap a la conquesta de Barcelona (any 801) i no volien ser vistos a la Via Augusta, més descoberta (J.GRAUPERA “El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i Corredor durant la conquesta de Barcelona (2009). J.F.CLARIANA ROIG a “Les vies de comunicació del Maresme a l’antiguitat, l’estat de la qüestió” (1999) fa una molt completa descripció de totes les vies i camins de la comarca durant l’època romana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada