Joan Corominas (1905-1997) lingüista i filòleg de primera magnitud mundial, segurament és la veu més autoritzada en relació amb l’origen dels noms dels llocs de Catalunya, Espanya i alguns països llatins d’Amèrica del Sud. En la seva magna obra "Onomasticon Cataloniae" (1995) opina de manera similar a les expressades anteriorment, si bé no concedeix origen llatí al nom propi i el fa derivar de l’iber antic ASTARACO o ASTER a partir del qual haurien sorgit els ja citats d ASTARAG, ESTARAG, ESTARAC i finalment ESTRAC, sense descartar però que el nom propi fos usat, amb el mateix significat, a l’època romana [1]
Aquesta fonamentada i decisiva opinió que ara resulta fàcil de consultar a les hemeroteques, ve reforçada també per un episodi més personal, viscut a principis dels anys vuitanta, quan el seu llibre recopilatori no s’havia publicat i el mestre hi treballava sense descans.
Resulta que Corominas vivia a PINEDA de MAR i, per casualitats de la vida, era veí d’una persona coneguda meva. En saber-ho, de seguida vaig intentar de parlar-hi perquè certifiqués el que sobre els orígens i significat dels noms del poble vaig relatar i publicar l'any 1985.
Val a dir que els intents d’obtenir una cita, no van passar de ser això: intents. Però la bona relació del meu conegut va obrar un petit miracle. COROMINAS que llavors ni dormia (segons deia) per por de no tenir temps d’acabar el seu diccionari, va acceptar de llegir un petit text meu, que no passés de mitja pàgina, que entre els dos li vam fer arribar, escrit a ma i a correcuita per no desaprofitar l’ocasió.
Del paper i del text no ens queda rastre. Però si de la seva resposta que de manera concisa, se'm va fer arribar tres dies després. “BATLLE, VAS BÉ !!” són les úniques paraules que va dir i que per sempre més han quedat gravades a la meva memòria [2].
Efectivament, anava bé, tal com l’’Onomasticon Cataloniae” del 1995 va ratificar, i com abans i després, també van validar altres escriptors, alguns de rellevants citant la font, altres, de més insignificants, sense dir d’on ho havien extret o directament atribuint-se el mèrit d’haver estat els primers a publicar-ho.
(Imatge: Corominas i F.Pomés, alcalde St.Pol, municipi seu de la Fundació Corominas - S.Gordillo 1992)
[1] Joan Coromines és referència filològica indiscutible i obligada pel que fa l’origen i significat dels noms dels llocs, la majoria dels quals es troben recollits a la seva obra monumental “Onomasticon Cataloniae” (1995). Altres obres principals seves són “Estudis de Toponímia catalana” (1965-1970) / “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana” (1980-1991) / “Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico” (1980-1991). La referència al mot ESTRAC ocupa les pàgines 164-165 del seu “Onomasticon”, on enumera cites històriques del nom, referències geogràfiques i raonaments etimològics i no es pot estar d’opinar sobre la vigència més gran de la forma “Caldetes” per referir-se al poble de Caldes
[2] La persona que ens va fer el favor era Lluïsa Bisbe, companya pedagògica nostra i amb qui vam intentar vàries vegades de concertar cita, va ser amb Joan Ferrer que llavors exercia de secretari i col·laborador principal del mestre Corominas. El detall explica que el nostre paper se li va arribar aprofitant una de les seves passejades a peu pel voltant de casa seva, amb ple coneixement seu i de Joan Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada