Orígen i significat d'ESTRAC (1)

Durant molts anys i a partir de les elucubracions dels primers filòlegs i historiadors de finals del segle XIX (Balaguer, Pellicer, Salarich i altres), existia el convenciment, fins i tot entre els propis caldencs de que el mot ESTRAC [1] provenia del temps en que la llengua ibèrica es parlava a la zona. Buscant una paraula similar al diccionari eusquera – la llengua moderna més similar- hi trobaren la de “sestrac” que equival a “FRUITA SILVESTRE”. Pensaven que els primers ibèrics de la zona, els LAIETANTS, l’utilitzaven per raó de les FIGUERES DE MORO que hi havia

No obstant, només aplicant un cert rigor científic i històric ja es veu que aquesta teoria no pot ser certa. La planta de referència en realitat és la “Opuntia Ficus Indígena”, originària, com totes les de la seva família – les Cactàcies – de les regions tropicals d’Amèrica, trasplantada molt posteriorment (segle XV) a l’Àfrica i al sud d’Espanya – terres de “moro” en altres èpoques) -, d’on recolliren el nom popular abans d’arribar a Catalunya [3]

De la primera meitat del segle XX daten altres interpretacions. Una d’interessant és la que defensa el filòleg francès M.AUGUSTE LE FLAMANC, que opina que la denominació podria ser una reminiscència del llenguatge cèltic que significaria “CAMÍ PROP DE L’AIGUA”. Diu que aquests pobles acostumaven a construir fonts al costat dels camins o a l’inrevés, feien passar els camins per llocs on hi havia aigua i això es reflectia en la seva parla mitjançant la terminació -ac, que es repetia a tots els indrets propers a l’aigua. 

Completa la seva teoria explicant que també era normal que designessin amb un nom propi cada camí, però que no sempre ho feien, com seria en aquest cas, en que la denominació s’hauria format de la contracció del mot ESTRATA que en cèltic vol dir camí amb el sufix -ac, abans citat per a formar ESTARAC o ESTRAC, és a dir: “CAMÍ PROP DE LES AIGÜES DE LES FONTS” o “CAMÍ DE LES FONTS”. De fet, si es pensa en la ubicació del lloc, el nom s’hi escau, ja que és a prop d’un camí ibèric, el que enllaçava el poblat dels Encantats amb Burriac, i també de les aigües, les del mar, per una banda, i les termals per una altra.[4]

Una interpretació diferent, cada cop més estesa, és la que han acreditat historiadors, lingüistes i filòlegs moderns, segons la qual, la paraula ESTRAC o ESTARAC no té cap significat en si mateixa, sinó que es tracta d’una degeneració de l’antropònim ASTARACUS,  alhora provinent del nom propi llatí ASTERIUS, molt corrent a Catalunya en els darrers temps de l’imperi romà.

Afirmen aquests estudiosos que el sufix -acus és d’origen celta, però que de seguida els romans el van incorporar al seu llenguatge. Indica dret o atribució a una persona o propietat. Així, Llorac (Tarragona) és el “fundus Lauranus” o “feu (lloc) d’en Laureà”, igual com ESTARAC, EXTARAG, ASTARAC o DEXTARAG  seria el “fundus Astaracus”, o sigui el “FEU DE L’ASTERIUS” o el “LLOC DE L’ASTERIUS”, que amb el pas del temps hauria esdevingut l’ESTRAC actual [5].

Seguint aquesta mateixa línia, també han posat de manifest que l’arrel -est o -st té un significat oronímic, és a dir, es refereix a un relleu del terreny, mentre que el sufix -ac, comú a molts topònims de la geografia catalana, indica propietat, pertinença o atribució. Doncs bé, si aquestes dues desinències les afegim al nom ASTER,(est-aster-ac), la seva contracció donarà com a resultat  ESTRAC o ESTARAC que podria significar “MUNTANYA D’ASTER” i/o TURÓ D’ASTER” i, degudament romanitzat “TURÓ DE L’ASTERIUS” [6]

Encara una altra. Per alguns filòlegs consultats i com a mera especulació, també podria donar-se el cas que la paraula Estrac provingui de la unió de l’article salat -es i el nom trac o tarac, amb la qual cosa, el seu significat si que seria ja del tot inescrutable.

Finalment, i només per a deixar-ne constància, no podem donar per conclosa la qüestió del significat del mot ESTRAC sense esmentar la teoria, defensada pel P.Fidel Fita i mencionada també per l’opuscle que escriví Agustí Miró (Caldes, 1979). Deien que l’origen del mot caldria situar-lo a època medieval provinent de la degeneració de la paraula TRACTUS (Tractat), usada en els documents de l’època per delimitar la distribució de territoris, en especial referència als que separaven els bisbats i comptats de Barcelona i Girona.

---

[1] El topònim “Estrac” escrit tal qual o en alguna de les seves accepcions anteriors “Estarac” o “Astarac” es pot localitzar avui encara a diversos indrets. Hi ha la Riera d’Estrac, afluent esquerra del riu Onyar, que desaigua a Fornells provinent d’Aiguaviva a uns set quilòmetres al sud de Girona. “Estarac” és el nom de dos antics masos del Departament de l’Aude en territori francès, escrits antigament com Astarag (1007) o Astaraco (1396). “Astarac” és el nom de tota una comarca francesa que ocupa el SE del Departament del Gers i que deu el seu nom a la muntanya “Mont d’Astarac” situada a 10 km de Boulogne-sur-Gesse i uns 50 a l’oest de Tolosa (Joan Corominas “Onomasticon Cataloniae” (1995) i també d’altres fonts) .

[2] El primer de fer aquesta interpretació fou SALARICH (1882) al seu llibre “Apuntes para la història de Caldas de Estrach”, pag.23. Després, molts autors l'han repetit. També circulava força entre els caldencs. Avui, potser encara queda algú que ho creu, però després de la distribució domiciliària que va fer l'Ajuntament del treball A.BATLLE “Caldes d’Estrac-Caldetes ...", el cert és que s’han generalitzat els altres significats.

[3] Segons dades contrastades a més d’un manual. RAMON FOLCH (1981) “La Vegetació dels Països Catalans”; ORIOL DE BOLÓS (1984) “Flora dels Països Catalans”; JM.PANAREDA (2007) “Flora i paisatge vegetal de la costa del Maresme”; “F.BIANCHINI (1983) “Guia de plantes y flores”, entre altres.

[4] M. AUGUSTE LE FLAMANC a “Pinceladas de Toponimia Celta” (1958. També cita com exemple del que diu, el topònim Stratack, localitzat a la regió francesa de la Bretanya.

[5] JOSEP BALARÍ I JOVANY a “Origenes historicos de Cataluña”(1952) escriu (traduït del castellà) que  “el llatí popular, Astaracum va propiciar Astarac o Estarac que és el nom d’un antic comptat de lla Gascunya francesa. Com a cognoms derivats hi trobem Estragués, que significa “habitant-veí d’Estarac” ///  FRANCESC B.MOLL al seu “Diccionari Català-Valencià-Balear” (1953), tom V, pag 579, afirma que “Estrac prové del nom propi Astaracus, que podria ser un derivat cèltic del nom romà Asterius. Hi ha el topònim Estarac i el llinatge Estaragué que segurament són parents d’Estrac” /// ENRIC MOREU-REY fa similars deduccions al seu treball “Els noms dels llocs” (1965) /// CORAL CUADRADA a “Les Parròquies medievals de Baix Maresme” escriu que  “formaven part del terme del castell de Mataró, a més, les parròquies de Sant Andreu i Sant Vicenç de Llavaneres, i la quadra de Caldes d'Estrac. Pel nom Llavaneres es poden donar diferents solucions, del llatí  “lavandaria” que significa rentadora, o la de “lavandarias”  “terres de llevant”, situades a l'extrem de llevant del comtat de Barcelona. De Caldes d'Estrac, “calda”, aigua calenta de les fonts termals, i el topònim Estrac, igual com Burriac i Cèllecs, són noms propis de poblacions ibèriques abandonades per la presència romana, encara que caldria considerar la possibilitat de provinença de gentilicis romans com Astaracus o Burrianus aquest darrer derivat del pre-romà Burrius / En relació el nom ESTRAC, especial atenció a les referències al respecte de JOAN COROMINAS.

[6] A.BATLLE "Caldes d'Estrac-Caldetes .." (1985) va recopilar i publicar per primer cop totes aquestes referències etimològiques. Després, molts autors particulars i quasi totes les recopilacions històriques i filològiques, l’han recollida i a vegades, sense citar-ne la font.