Per molt que s’hi hagi especulat, no sembla cert que les persones que a partir de 1219 es van instal·lar a Caldes fossin membres d’algun dels ordes religiosos de l’època. Està del tot demostrat que principals impulsors de l’assentament, en PERE GRONY i els seus descendents, foren ciutadans principals barcelonins, de reconeguda i documentada trajectòria pública i privada [1]
A la nissaga, en pocs anys, hi apareixen fins a vuit parents diferents que es diuen Pere. Hi ha un primer PERE GRONY, que es pot considerar el patriarca de la família, a qui el batlle de Barcelona, Berenguer Ramon, concedí un obrador vora del Mercadal i que va morir el 1171. El succeí el seu fill, també Pere, i després, un tercer PERE, fill de Guillem Grony i net del primer. Casat, primer amb Sança i després amb Sibil·la, el 1219 demanà i aconseguí la donació dels Castellvell i gestionà les altres deixes que marcaren l’inici de l’assentament de CALDES, fins a la seva mort el 1227.
Per tant, se l'ha de considerar com el primer prior de l’asil i el seu fill, el quart PERE GRONY, com el seu successor, si bé en aquest cas, amb participació d'altres familiars, atès que el 1227 era menor d'edat. Casat amb Saurina i mort el 1264, va continuar l’obra del seu pare, rebent el 1230, del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, l’autorització eclesiàstica per a construir la capella de l’asil.
Del PERE GRONY que impulsà i fundà Caldes el 1219, es pot dir que tingué una intensa vida pública barcelonina que ha motivat que alguns autors l’hagin definit com un “aristòcrata del diner”. Banquer, armador de naus i negociant, va acumular poder, diners i propietats fins que al tram final de la seva vida, va voler fer-se mereixedor del perdó dels seus “pecats” o negocis, i es va dedicar a impulsar obres de caritat i d’ajut als més necessitats, com per exemple la de Caldes.
En algunes, la seva intervenció va ser decisiva, com a la construcció del Cementiri de Santa Maria del Mar de Barcelona i la de l’Hospici de la ciutat. El 1216 va fundar l’actual Hospital de Martorell que inicialment fou una casa de curació. També la torre Valldobina a Santa Coloma de Gramenet, i el castell de Sant Pere de Vilamajor. Sovint cedia les rendes de les propietats que comprava a les fundacions que havia engegat, independentment de quina fos la seva ubicació [2]
Dona fe de la rellevància històrica de la família, i en concret la del fill PERE GRONY, segon prior de l’asil caldenc, la seva intervenció pública en nom de la ciutat de Barcelona a l’assemblea de braços del 23 de desembre de 1228 per tal d’oferir el suport i adhesió que demanava el rei Jaume I per a conquerir Mallorca als sarraïns. Intervingué després de l’abat de Sant Feliu de Guíxols i abans del Prebost de Tarragona, dient:
“Senyor, a Déu agraïm tota la ciutat de Barcelona la bona voluntat que Déu vos ha donada, e havem fiança en Nostre Senyor que vos l’acabarets a vostra volentat: e proferim-vos primerament los corsos, e les naus i els llenys que en Barcelona són per fer serveii a vós en aquesta host honrada, a honor de Déu: e farem-ho en tal manera que en retenerem vostre grat er tostemps per lo servei que ara us farem. E per ço no hi volem pus metre de les ciutats, e car no n’hi ha plus sinó Barcelona...” [3]
Aquest PERE GRONY, va ser qui, el 1230, va obtenir l’autorització del bisbe per a la construcció de la capella de l’asil i qui fer front a les despeses que s’ocasionaren. També, exercí de segon prior del convent, en substitució del seu pare, fins que a la seva mort, fou nomenat, FRANCESC VIAPLANA, del qual, ben poc se sap. I és que tot indica que amb la desaparició dels Grony, l’activitat de l’asil va decaure notablement fins que, al cap de pocs anys, el que quedava de comunitat va desaparèixer i l’indret restà pràcticament abandonat.
[1] L'article és de redacció pròpia a partir de recerques i consultes de textos, alguns de genèrics, i altres de concrets sobre la família Grony. Per tant, està subjecte a modificacions en base noves investigacions.
[2] La FAMÍLIA GRONY tingué rellevància històrica a Barcelona durant uns quants anys. El seu origen és incert i el significat del nom, no hi ajuda gaire. “Grony” és el nom que rep el morro del porc i també és el d’un turó situat entre la Conca de Barberà i l’Anoia. Semblaria doncs que la família sigui de procedència camperola, probablement de la zona de Sant Pere de Vilamajor, on a finals del segle XI ja hi consta un Grony com a batlle reial. A mitjan segle XII regentaven una peixateria davant Santa Maria del Mar i el 1264, el rei Jaume I els concedí el monopoli del peix a tota la ciutat. Guillem Grony, germà del segon Pere i pare del tercer, fou ambaixador reial a Turquia. Un altre parent, Francesc Grony, formà part d’una comissió reial que es va desplaçar a Roma per a demanar un indult al Papa i encara un tercer, Guillem Grony, fou durant molts anys, alcalde de Barcelona i després Veguer. La presència de la família resta ben documentada fins a 1346 (segle XIV), data a partir de la qual no es troba cap més referència, la qual cosa fa pensar en la mort sobtada dels darrers membres, potser a causa de l’epidèmia de la pesta negra. Així ho expliquen Carme Batlle, A.Busquets i I.Navarro (1989) a “Aproximació a l’estudi d’una família barcelonina dels segles XIII i XIV: els Grony”, Maria Pont (1990) a “El testament de Pere Grony 1227” i C.Batlle (1983) “La Societat Catalana al segle XIII”. De l’hospital de Martorell en parla l’historiador Josep Baucells (2017) al recopilatori "Festes del Tiscar a Martorell".
[3]
Aquest paràgraf de la intervenció de Pere Grony, el recull Maria Pont a l’obra
citada, extraient-lo al seu torn del text de Ferran Soldevila, “Crònica o Llibre dels Feits” dedicat al
regnat de Jaume I, el Conqueridor, dins de “Les Quatre Grans Cròniques” dels
reis catalans (Barcelona, 1971). Tanmateix, hi ha autors que posen en dubte que sigui certa, perquè no es correspon amb l'edat de Pere Grony fill, llavors encara menor d'edat. Podria ser que fos una referència errònia al seu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada