En contraposició a la de les heures, aquesta torre, situada també en zona que es
pot considerar com urbana, sempre ha estat de titularitat privada, i per tant
el seu ús, més o menys, segons l’època, també. El 25 de febrer de 1586, el
Consell de Cent barceloní, l’autoritat del moment, concedí permís per a
construir-la a un veí del poble, de nom Joan Busquets, per a defensar la masia
adjunta i els conreus adjacents de les incursions dels pirates .
De característiques similars a la Torre Verda, el seu
aspecte actual és una mica diferent de l'original, ja que se li van escapçar els
merlets superiors, deixant només a la vista, les cartel·les de suport i l’olivera
de grans dimensions que la presideix i també li dona nom.
És una torre de planta circular, de sòlida estructura,
amb parets de més d’un metre de gruix. Consta de planta baixa i dos pisos,
comunicats per una escala de caragol de pedra. Unes espitlleres o segeteres i una finestra permeten l'observació, la defensa i la ventilació de l'edificació. La seva peculiaritat més destacada, com és
obvi, és la d’estar adossada a una casa o masia, des de la qual es podia, i es
pot, accedir directament al primer pis de la torre. Si bé la mansió és
de construcció més tardana, en conjunt formen un dels nuclis arquitectònics més
antics de Caldes .
Per la seva
construcció, posterior a la torre, la masia es pot datar a finals del segle XVII. Consta de planta baixa i pis
que es troba repartit per un sostre que deixa a la vista unes golfes que alhora
priven la visió completa de la teulada, distribució aquesta molt usual en
construccions d’aquesta època. La façana principal, orientada en sentit sud,
dona al carrer Major, amb arc de mig punt i dovella de pedra. La coberta és de
teulada a dues aigües. El carener perpendicular a la porta principal. Es pot
accedir a la finca per un accés de vianants des del carrer Major, amb una porta
de ferro i uns marges de pedra i també una altra tocant al carrer Mercè i Lluís
Companys que permet accés amb vehicle.En conjunt, es tracta d’una finca
protegida, catalogada com a BCIN dins l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya. També la protegeix el PEPPA de Caldes d’Estrac (fitxa 55).
Recopilació textos: Lluís Bonet, “Les Masies del Maresme, pag 316) i Octavi
Mallorquí, Catàleg Béns Patrimonials de Caldes d’Estrac (DIBA, 2006) - Imatge d'arxiu de principis segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada