26.5.24

Tercera ampliació del terme. S'agrega la Santema i una mica més (1929)

Després les dues ampliacions, la primera del 1820, fallida i la segona, de 1853, reeixida, hagueren de passar més de seixanta anys abans no s’iniciés el procés d’una nova ampliació que donés a Caldes la fesomia territorial que avui te.

Durant els primers anys del segle XX, cada cop es feia més evident que la situació que suposava la persistència del barri arenyenc format pel carrer Santema (nomenat Passatge de Francesc Riera) enganxat a la trama urbana caldenca no es podia mantenir. 

Tant era així que els  veïns del carrer Santema, el 2 de setembre de 1916, després d’haver mantingut múltiples reunions entre ells, van decidir fer arribar un escrit, pràcticament idèntic, als ajuntaments de Caldes i d’Arenys de Mar, demanant la seva incorporació al  terme municipal de Caldes. Aquest és el text [1]

Los que suscriben, que constituyen la mayoría de los vecinos del Caserío “El Pasatje de’n Riera” y además, adscritos al término municipal de Arenys de Mar, pero enclavados en el de CALDAS DE ESTRACH y con éste confundido, a esa Corporación acuden y como mejor proceda, dicen:

 

Que las condiciones especiales y aún excepcionales en que se halla dicho Caserío y demás, en relación a la capital de Arenys de Mar, y a la de Caldas de Estrach, hacen necesaria y conveniente su separación del primero de dichos municipios y la agregación al segundo.

 

En efecto. Es sabido que la expresada barriada constituye la prolongación de la parte lateral derecha aguas arribas de la calle de la Riera de esta población, confundiéndose con el casco de la misma, formando una zona que tienen un límite natural que la separa de Arenys de Mar, cual es el torrente llamado “Titus” y distando de la citada villa dos kilómetros aproximadamente.

 

Los habitantes de la repetida barriada reciben de este pueblo de Caldas de Estrach, los servicios de vigilancia, alumbrado y lavaderos públicos.

 

Las aguas sucias procedentes de todas las casas en la parte de “El Pasatje de’n Riera” se aguan en los sumideros construidos exprofeso en la Riera de este pueblo. Las aguas para los usos domésticos derivan de los repartidores de este pueblo, teniendo instaladas en el mismo, las cañerías para su conducción.

 

Salvo rara excepción, los cadáveres de los fallecidos en dicha barriada son inhumados en el cementerio de Caldas de Estrach, precisando para ello la autorización del Excmo. Señor Gobernador Civil, los cual es una dificultad en los casos de urgencia. Los nacidos, a pesar de ser inscritos en el Registro Civil de Arenys de Mar, son bautizados en la parroquia de Caldas de Estrach, por la inconveniencia de serlo en la parroquia a cuya feligresía pertenecen.

 

No existe camino alguno que sea público que desde El Pasatje dicho, conduzca a la villa de Arenys de Mar. Hay un Colegio de Religiosas Dominicas, cuya matrícula se nutre exclusivamente de niñas de este pueblo. El reparto de la correspondencia lo hace la Estafeta de este pueblo, y del mismo se reciben los servicios de telégrafo y teléfono.

 

Los servicios municipales de policía urbana y rural, así como los de orden público, son prestados por el Ayuntamiento de Caldas de Estrach, por no ser posible que los preste el de Arenys de Mar.

 

La topografía y situación de la zona a que se refieren los recurrentes se demuestra gráficamente con el adjunto croquis autorizado por el arquitecto Don Julio M. Fossas.

 

Formado en la actualidad el Municipio de Arenys de Mar por 4.653 habitantes de derecho y en la zona descrita en el dicho plano, siete familias empadronadas, es indudable que aun segregándose estas, quedaran a aquel Municipio más de 2.000 habitantes, que es el número mínimo que cada municipio debe tener. El territorio que se le segregue es una ínfima parte de la mucha extensión del término, y la merma de ingresos por los recargos municipales del territorio cuya segregación interesa, carecen en absoluto de importancia.

 

Por todo lo expuesto, a este Ayuntamiento, SUPLICAN que, teniendo por presentado este escrito, con el plano que se une al mismo, ser sirva tramitarlo en la forma prevenida en las disposiciones vigentes, a fin de que en su día sea segregado el término municipal de Arenys de Mar y agregado al de Caldas de Estrach, el Caserío “El Pasatje de’n Riera”, juntamente con los edificios aislados y resto de la zona de terreno que en dicho croquis o plano se señala.

 

Caldas de Estrach, a dos de septiembre de mil novecientos diez y seis.

 

Firmas manuscritas: Francisco Freixas, Joaquín Soler, Mariano Cruañas, Carmen Freginals, Rosendo Grau, R.Ferrer, José Pucader; Constancia Miquel del Solá, Josefa Miquel del Solá, Concepción Riera, Josefa Montañá, Maria Ramilans, Enriqueta Traserras, Rosa Montasell y Dolores Ginesta.

Contràriament al que havia passat al segle XIX, l’ajuntament arenyenc no només s’hi va mostrar contrari, sinó que va endegar una campanya ferotge contra els veïns “traïdors” que volien sortir del seu terme.

Després de la petició inicial dels veïns de la Santema i de la subsegüent negativa de l’ajuntament arenyenc, tots dos consistoris van recopilar tots els arguments que van poder. El de Caldes, per exemple, adjuntà l’informe favorable del Rector de la Parròquia, el de Sanitat i algun més. El d’Arenys, afegí escrits de totes les entitats locals ( Ateneo Arenyenc, Casino Industrial, Centre Regionalista, Joventut Seràfica, Sindicat Agrícola, Centre Federal, Cercle Monàrquic, Centre Social i Societat Coral l’Esperança que amb fort ardor patriòtic local, s’oposaven a qualsevol cessió i, al contrari, demanaven la supressió del terme municipal caldenc, per petit i insignificant, i que el seu territori s’integrés al d’Arenys.

Naturalment, quan aquests escrits es conegueren, s’incrementà la tensió de tal manera, que no fou possible cap actuació. Durant anys el diàleg entre ambdós consistoris fou quasi nul i els enfrontaments, per aquesta i per altres qüestions, sovintejaren.

Mica en mica però, els ànims s’anaren tranquil·litzant, les circumstàncies polítiques canviaren i l’evidència s’acabà imposant. Va ser el nou alcalde caldenc, Josep Vives i Bes qui, després de no poques gestions, a Arenys i Caldes, va prendre la iniciativa de plantejar l’ampliació, aquest cop directament des de l’ajuntament caldenc. A finals d’agost de 1928, Vives es dirigí per escrit al seu homòleg arenyenc per comunicar-li la petició.

“Don José Vives Bes, Alcalde constitucional de esta villa, a V.S., con el mayor respeto acude y expone: que con Fecha 29 del actual mes, el Ayuntamiento Pleno de su presidencia, acordó por el voto de todos sus Componentes, aceptar en todo su integridad, los extremos de la propuesta de acuerdo formulada per la Comisión Consistorial nombrada al efecto, para la segregación parcial de este su término municipal y subsiguiente agregación al de esta villa, de la porción de terreno y edificaciones comprendidas en el plano aprobado por el Ayuntamiento en la propia sesión, que lindan: al Norte, con el camino del “Remey”, al Sur, con la carretera de Madrid a Francia; al Este, con los herederos de D. Pedro Gracia Faria y D. José Riera Roselló; y al Oeste con la riera de esta villa. También, D. Eulalia Nualart en la carretera de Madrid a Francia y el callejón de casa “Santarromana[2]

 

Dadas las razones expuestas en el acta referida y hallándose comprendida la segregación y subsiguiente agregación de que se trata …. Suplica: de por presentada esta instancia, junto con los documentos que la acompañan y al efecto, se sirva dar cuenta de ella al Ayuntamiento de su digna presidencia, para que a su vista acuerde lo que viera procedente y, en definitiva, sea segregado de este término municipal para segregación al de esta villa, la porción de terreno y edificaciones comprendidas en los lindes anteriormente descritos, contribuyendo de esta suerte a una obra de verdadera equidad y justicia. Así lo espera merecer el suscrito Alcalde, de su rector proceder….” [3]

Finalment, el 23 de març de 1929, en sessió plenària i després de tramitar tot l’expedient i obtenir el permís de la superioritat, el consistori arenyenc accedí a la segregació i l’alcalde Vives aconseguí el que s’havia proposat. El nous límits es marcaren sobre el terreny amb les fites preceptives i aixecant la corresponent acta, el 19 de juliol de 1929. Són els que actualment encara perduren [4].

(Article publicat a la Revista de la Gent Gran de Caldes, abril 2024)



[1]  Arxiu Ajuntament Caldes d’Estrac – llibre d’actes i “Año 1916. Expediente de agregación del barrio de Pasatje de’n Riera y terrenos colindantes, pertenecientes al municipio de Arenys de Mar al municipio de Caldas de Estrach”  (Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar). No s’ha pogut reproduir el plànol que es cita al text, però comprenia el carrer Santema i la muntanya del seu darrere, sense incloure la Torre dels Encantats. També una part del Camí Ral i el carreró sense sortida contigu a la via del tren, costat mar, que moria contra el mur de pedra dels antics Banys Santaromana. Aquest carrer no tenia non propi i es considerava continuïtat del carrer de La Paz. Actualment és el Passeig de les Moreres que comunica amb el nou carrer d’Arenys de Mar que es va obrir a finals del segle XX, entre la via i les edificacions de nova construcció de “la Musclera”.

[2]  L’acord al que es refereix l’alcalde, és el d’una sessió plenària de 29 d’agost de 1928, per ell presidida i amb assistència dels regidors Jaume Grau, Francesc Saurí, Joan Grau, Josep Comas i Francesc Subirà en que es va fer referència a la situació geogràfica i assistencial de barri afectat a més de la que consideraven absoluta seva dependència dels serveis que es prestaven des de Caldes, per justificar la petició de modificació dels termes municipals.

[3] Arxiu Ajuntament Caldes d’Estrac – llibre d’actes i “Año 1916. Expediente de agregación del barrio de Pasatje de’n Riera y terrenos colindantes, pertenecientes al municipio de Arenys de Mar al municipio de Caldas de Estrach”  (Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar). 

[4] L’acta de la nova delimitació del termes, signada pels representants de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, alcalde, Joan Mollfulleda Congost, regidors, Joaquim Xicoy Majó, Alfons Costa Soler, Zenon Torras Jaures i els de l’Ajuntament de Caldes, alcalde, Josep Vives Bes i regidors, Francesc Subirà Clausell, Jaume Comas Manau, Josep Comas Miró, la va reproduir Albert Batlle (1984) “Caldes d’Estrac-Caldetes...” pag 185-187.