CALDETES, un barri d’Arenys de Mar, a l’altre costat de la riera

Acabada la Guerra de Successió (1714), de seguida es començaren a sembrar i ocupar terrenys a l’altre costat de la riera de Caldes, dins el terme d’Arenys de Mar.  El 1726, ja hi havia 19 persones que satisfeien l’impost cadastral com a titulars de “tierras y huertos en el lugar de Caldetas” d'Arenys de Mar. Eren aquests:  

Francesc Busquets, Jaume Cuxart, Josep Marquès, Josep Riera, Rafael Pinyol, Josep Subirà, Mariano Torruella, Francesc Subirà, Marià Julià, Josep Tió, Josep Rius, Joan Riera, Pere Camús, Josep Saurí, Joan Fontrodona, Andreu Fontrodona, Joan Milans, Mariano Fontrodona i Antoni Gili. [1] 

Clarament, eren veïns de Caldes (de Dalt de Caldes per ser més concret) que com opció natural, havien decidit ocupar l’altre costat de la riera, més adient per la seva activitat. Ben aviat, aquesta nova barriada se la nomenà CALDES DE BAIX o CALDETES, per a diferenciar-la del poble matriu i també per raó de la divisòria secular de la riera entre els termes de Caldes i Arenys, els corregiments de Mataró i Girona i els bisbats de Barcelona i Girona. Els impostos i les rendes eren pel consistori arenyenc, encara que els propietaris fossin de Caldes. Fou un creixement imparable: l’any 1738, ja hi havia 27 propietaris. Aquests:

Mariano Collet, Cattaria Collet, Juan Riera, Joseph Subirá, areus de Antonio G., Joseph Graupera, Andreu Fontrodona, Joseph Campeñ, Thomas Busquets, Mariano Roig, Joseph Jeroni, Simon Busquets, Joseph Rius, Miquel Pinyol, Juan Milans, Mariano Juliá, areus de J,March, Juan Fontrodona, Jaume Cuxart, Joseph Saurí, Juan Collet, Juan Morador, Isidro Subirá, Antonio Fontrodona, Juan Mata. [2]

El 1784, el cens ja s’havia disparat. Hi havia 87 contribuents, molts dels quals ja hi residien permanentment en senzills habitatges repartits en carrers encara irregulars i sense urbanitzar. En el Cens de Floridablanca s'atribuïa a CALDES D’ESTRAC una població total de 378 habitants, precisant però que efectivament, n’hi havia 84 que “ocupaven cases que no pertanyien al terme municipal, però sí a la Parròquia”. [3]

Òbviament, aquest creixement que tendia a la unificació, contribuí a divulgar la impressió que CALDES i CALDETES d’Arenys eren un sol poble. Ben aviat els noms es barrejaren en el llenguatge popular que sovint nomenava el conjunt amb les dues accepcions, perquè de fet, era una realitat que sobrepassava les delimitacions administratives. Els residents s’interrelacionaven en un equilibri permanent entre la quotidianitat única i la dependència diferent, mentre que pels forasters, sovint la dualitat els resultava inexplicable [4].

Tot i això, no va ser fins ben entrat el segle XIX que la situació es va regularizar. Primer, durant només tres anys (1820-1823) i després definitivament el 1853 quan tot el barri arenyenc s'incorporà al terme de Caldes d'Estrac. 

(Imatge.- Plànol publicat a la Geografia General de Catalunya 1883. (A.Batlle, Caldes d'Estrac-Caldetes" pg.120)

---

[1] Llibre del Cadastre d’Arenys de Mar. A tots es cita “el lugar de Caldetas de este territorio” (Arxiu F.Fita)  

[2] "Relación de Terratenientes de Caldetas de Areñs de Mar”, cadastre d’Arenys de Mar (Arxiu F.Fita)

[3] El Cens de 1787 deu el nom al seu impulsor, José Moñino Redondo (1728-1808), comte de Floridablanca, i ministre del rei Carles II, i es va elaborar amb la participació dels alcaldes de cada població a partir d’un qüestionari bàsic que requeria les dades personals (sexe, edat, estat civil) dels que hi vivien. Es considera el primer dels censos moderns (es pot consultar al web de l’INE) i ofereix dades fiables, com per exemple les de població referides al Maresme: 18.634 homes i 22.286 dones; les corresponents a cada poble (Mataró 9.943; Arenys de Mar 4.253; Arenys de Munt 1.420; Sant Vicenç 641, Llavaneres 960, i a les de les professions més comunes: clericals, liberals o de dependència reial 539; jornalers 3.885; mariners 1.429; servents 219; pagesos 594; comerciants 216; fabricants 69 i artesans 1.304.

[4] Sobre la denominació i significat del patronímic CALDETES, resultarà apropiat dir que, qualsevol intent que vagi més enllà del de l’escassa dimensió del nou caseriu d'Arenys i el seu veïnatge amb el poble antic de CALDES, no pot ser més que una hipòtesi sense massa fonament. Valgui d’exemple la que durant molts anys s’ha explicat que responia a la necessitat de diferenciar la localitat (tota) de les altres estacions termals catalanes que també porten el nom de CALDES. Com que era i és la més petita, li pertocava rebre el diminutiu de caldes petites o CALDETES. També hi ha altres interpretacions que atribueixen la propagació d’aquest nom als costums dialèctics de segons quines èpoques. Però tot plegat, res que vagi més enllà de recursos per a les discussions que a vegades la doble denominació ha ocasionat (Nota de l’autor).