Torres de Caldes (2): la Verda, de Guàrdia o de les Heures

Tal vegada sigui la torre que des de sempre ha tingut més vinculació amb el poble, per molt que en l’actualitat i des de fa força anys, sigui de titularitat privada. La seva ubicació la delata, ja que estava situada entre el nucli de població de llavors (el que avui es coneix com Dalt de Caldes, o plaça Sant Antoni, on hi havia la Casa de la Vila) i l’església parroquial que s’aixecava, més o menys, en el seu emplaçament actual. 

Presidia la confluència entre el que es nomenava i era, “carrer Major” amb la seva continuació o “Baixada a l’església” que facilitava la connexió amb la parròquia situada un xic més avall.

No hi ha massa dades sobre el quan i el com de la seva construcció, però pels indicis trobats, cal situar-la a principis del segle XVI. La referència documental més antiga que en parla, és la d’una carta que el batlle d’Estrac va enviar als seus superiors jeràrquics, els consellers del Consell de Cent barceloní,  l’any 1549, en la qual demanava llicència per instal·lar al poble, locals de taverna i fleca, per així costejar les despeses ocasionades per la reparació d’una torre que, segons deia, s’havia aixecat per a defensar Caldes dels atacs pirates [1] 

Actualment, la torre es presenta isolada annexada a una casa molt més moderna. És de planta circular, amb alçària de tres plantes. L’accés es realitza mitjançant una porta que està situada al primer pis. A l’interior, la comunicació té lloc per una escala de caragol. L'única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva al pis superior i està orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La torre és coronada per merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència de matacans per protegir els seus accessos, si bé també podrien ser part d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construït amb pedres informes sense formar, filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es deu a la coberta vegetal que l’ha presidit des de fa mot de temps [2]

 (Imatges actuals de la Torre)

---

[1] La cita era: "...per tenir taverna i flequa per a les despeses fahedores en lo reparo e construccio de torre fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros ...". La taverna i fleca era un dels principals recursos que utilitzaven els batlles de l’època per a procurar ingressos pel comú (Carreras i Candi, “Caldetes a l’antiga ...” pag 109)

[2] Extret de Joaquim Graupera (2006) “Fibrilejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, Any XIII, núm.79.