Quan a la tarda del dia de Sant Jordi (23 d’abril de 1933) es conegué que la Ponència responsable de la Demarcació Territorial de Catalunya i del Nomenclàtor (nom) dels municipis havia decidit canviar la denominació Caldes d’Estrac pel de Caldetes, l’exaltació fou immediata i en augment. Primer era incredulitat, i després enuig.
El sentiment contrari, degudament atiat pels més exaltats, era clarament predominant. Per això, només dos dies després, el 25 d’abril, l’Ajuntament celebrà una sessió extraordinària convocada d’urgència durant la qual, es palesà ben clarament el desacord amb la decisió.
“… A continuació, l’Alcalde (August M.Argimon) posà en coneixement del Consistori que publicat per la Generalitat de Catalunya el Projecte de Divisió Territorial de Catalunya, elaborat per la Ponència nomenada a l’efecte, ha vist amb molt de disgust i pena que tant en el Nomenclàtor i Llista de nom dels Municipis de Catalunya, com en tots els mapes que conté l’obra, la nostra Vila és designada amb el nom CALDETES, adoptat per la Generalitat de Catalunya, substituint el nostre, tradicional i viu de CALDES D’ESTRACH, substitució que fou aprovada prèviament i per acord del Consell Executiu de la Generalitat, pres en sessió del 13 de febrer d’enguany.
Després de justificar amb profusió de dades extretes de documents i papers oficials antics existents en els arxius i citar testimonis d’escriptors il·lustres que han tractat de la nostra Vila, la legitimitat del nom tradicional de CALDES D’ESTRAC, i creure per tant, improcedent i arbitrari el canvi de nom que s’intenta, majorment quan per a això no s’ha demanat per ningú oficialment el parer del poble, ni tampoc consultada l’opinió del seu representant, que és l’Ajuntament, requisits aquests notòriament indispensables en una qüestió d’aquesta transcendència i en règim de la més minsa autonomia municipal, proposa al Consistori es prengui l’acord d’oposar-se al susdit canvi de nom, de fer tots eles treballs conduents a reivindicar el dret de portar oficialment el nostre i tradicional nom de CALDES D‘ESTRACH, i de demanar que, en general, vagin a informació pública tots els canvis de noms.
L’Ajuntament així ho acorda per aclamació, i és autoritzat el senyor Alcalde perquè faci els treballs i gestions que consideri convenients a tal objecte..” [1]
D’acord amb aquesta resolució, la primera iniciativa de l’alcalde, fou convocar una reunió de totes les forces vives de la població, representades per les entitats i associacions que les agrupava. La cita fou el 30 d’abril, només cinc dies després de la sessió plenària.
A part de les proclames més o menys abrandades sobre la substitució del nom, la principal decisió fou la de nomenar una Comissió que s’encarregués de canalitzar la protesta popular. L’integraven: Manel Naval, Domènec Comas, Manel Arnó, Lluís Bosch i el mateix alcalde, August M. Argimon. Només tres dies després, començava la campanya de recollida de signatures, amb la intenció de presentar-les a la Ponència com a prova del rebuig popular al canvi.
Es dictà un ban i s’edità un petit opuscle incitant la participació en la protesta. La campanya es titulà: “Caldes d’Estrac – En defensa del seu nom” i el manifest que es redactà, deia així:
A l’opinió de la Vila de Caldes d’Estrac:
La Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat, com a resum del seu treball, ha publicat un llibre que demostra una competència indiscutible per el treball que li ha estat assignat. Malgrat, però, la seva reconeguda competència hem de remarcar un fet que posem a la consideració de tots els veïns de la nostra Vila. I és:
Que en el Nomenclàtor del llibre publicat, es proposa substituir el nom oficial, genèric, tradicional i catalaníssim de CALDES D’ESTRACH, amb el diminutiu, importat i exòtic de CALDETES.
L’Alcalde, d’acord amb els Presidents de les Societats “Centre Republicà”, “Centre Català Republicà”, “Associació de Salvament de Nàufrags” i la “Germandat Santa Llúcia”, amb un encert precursor de l’èxit, deixant a part tendències polítiques i amb la sola aspiració de conservar pel nostre poble tot allò tradicionalment català, et convoquem per a que, amb la més complerta llibertat, puguis dir quina és, en aquest afer, la teva voluntat.
L’eufonia el nom CALDES D’ESTRACH, és un nom que ha viscut set-cents anys perquè ha merescut sempre el respecte de les generacions dels nostres ascendents. El nom de Caldes d’Estrac, és la paraula justa que vol dir: aigua càlida en el lloc de l’Estrac.
CALDETES és un barbarisme eufònic, emprat solament pels que no han pogut habituar la seva parla a la nostra parla. CALDETES és el nom que empren fa uns cent anys aquells que no s’han compenetrat prou bé encara, amb l’esperit del nostre poble.
CIUTADÀ de Caldes d’Estrach! De la teva voluntat depèn el conservar un nom que és tan nostre com la vila que anomena. CIUTADÀ de Caldes d’Estrach!. Pel bon nom del teu poble, SIGNA LA PROTESTA !! [2]
[1] Llibre de sessions de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. Acta del 25 d’abril de 1933. Signen: l’alcalde, August M. Argimon i els regidors: Joaquim Soler, Marcel·lí Xampeny, Andreu Torrents, Alfred Boada, Florentí Tio, Josep Xampeny. Manel Batlle que també era regidor, no assistí a la sessió.
[2] Copiat de l’original de l’Arxiu Miró i de l’arxiu de l’Ajuntament de Caldes (ACM).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada